Resultats de la cerca bàsica: 23
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
perdó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de perdonar; l'efecte. El perdó d'una ofensa. El perdó dels nostres pecats. Demanar perdó. Dispenseu. [...]
|
|
2.
graciositat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de graciós. Perdó, indulgència, etc., acordats graciosament. [...]
|
|
3.
recaptar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre (drets, impostos). Recaptar les contribucions. Aconseguir (alguna cosa) a força d'instàncies, de precs. Recaptar perdó, gràcia. [...]
|
|
4.
perdonança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdó 1 . [...]
|
|
5.
postrem -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extremament últim. Les seves paraules postremes van ser de perdó. [...]
|
|
6.
denegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No concedir (allò demanat o sol·licitat). Denegar el perdó. Res que demaneu no us serà denegat. [...]
|
|
7.
intercedir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se mitjancer per obtenir una gràcia, un perdó. Va intercedir a favor del cònsol prop del ministre. [...]
|
|
8.
magnànim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mostra grandesa d'ànim. El príncep en aquella ocasió es mostrà magnànim. Un cor magnànim. Perdó magnànim. [...]
|
|
9.
agenollar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar-se de genolls. Em vaig agenollar i li vaig demanar perdó. S'havia agenollat a terra, damunt la taula. El va fer agenollar. [...]
|
|
10.
generós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força. Es mostrà generós amb els enemics. Llarg en el recompensar, en el donar. És un senyor molt generós. Un do generós. Productiu, fèrtil. Una terra generosa. Al Principat de Catalunya [...]
generós -osa
|
generós -osa
1 1 adj. [LC] De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força. Es mostrà generós amb els enemics.
1 2 adj. [LC] Llarg en el recompensar, en el donar. És un senyor molt generós.
1 3 adj. [LC] per ext. Un do generós.
1 4 adj. [LC] Productiu, fèrtil. Una terra generosa.
2 1 m. [HIH] [PR] Al Principat de Catalunya, pagès que gaudia de privilegi militar.
2 2 m. [HIH] Al regne de València, membre de l'estament militar que no havia estat armat.
3 1 adj. [LC] ant. De noble natura.
3 2 adj. [LC] per ext. Un corser generós.